La calçotada constitueix un dels menjars més típics i coneguts de Catalunya. Al voltant d'una taula calçotaire es viu un ambient de diàleg, d'amistat i de festa.
El calçot va ser descobert per un solitari pagès vallenc anomenat Benaiges, de finals del segle XIX conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba vella conreats especialment per a ésser cuits a la flama, i que també fou ell qui s’enginyà l’amaniment o la salsa que, amb algunes variants, avui mengem.
A partir de les primeres dècades del segle XX la calçotada es convertí en una menjada habitual de moltes famílies vallenques durant els dies festius. Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada arreu del país podem datar-les a mitjans de segle, quan la Penya Artística de l'Olla feia les seves cèlebres calçotades i hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar-les. Ara, la calçotada vallenca cada dia creix en popularitat, els contorns de la ciutat es veuen ornats de fumeres que, ací o allà al llarg i a l’ample de la geografia de l’Alt Camp, són com a punts de referència de les masies vallenques. La festa familiar o amical comença amb la preparació del dinar, en la qual tothom pot participar. Aquest, potser, és un dels seus encants principals, tothom dóna la seva opinió i tots creuen que tenen el secret d’una millor cuita i de la millor manera de fer la salsa.
Si bé la calçotada té una vella i ancestral tradició, a Valls fa més de 100 anys que es fan calçotades, amb la Gran Festa de la Calçotada iniciada l'any 1982, i que se celebra cada any, s'ha aconseguit de conjugar els carrers i places del nucli històric amb la fumera blanca i l'olor dolceta de la cuita dels calçots, ja que es couen i es tasten a la plaça de l'Oli.
La festa de la calçotada de Valls es celebra el darrer diumenge de gener.
